És una obra que no fa al·lusió a la televisió mateixa, si nó que al·ludeix a l'espectador,  aquest espectador passiu, alienat o simplement “a l’ombra” del seu aparell televisiu.
Les referències mai són directes, el discurs sempre està mol mediatitzat per el propi medi pictòric, un medi més suggeridor que explícit i a on les vídeo-pintures no són res més que la seva prolongació “mestiçada”.

Exposat en:

Pintures i vídeos. MXespai1010. Barcelona. 2001

Pintures i vídeos. NewArt. Barcelona. 2001

Ampliar text