Fenaquistoscopi

La força del Display. Arxiu Gae
Vídeoinstal·lació 8 canals

Fenaquistoscopi (salt im-mortal)

Un fenaquistoscopi és un instrument òptic primitiu, antecessor de les primeres màquines cinematogràfiques. En realitat és la persistència retinal (la persistència de les imatges percebudes a través del nostre ull) és la que ens permet pensar en clau de moviment a partir d’imatges fixes, a partir de superposicions de fotogrames.

Aquesta postimatge retinal és possiblement el fenomen òptic més important del segle XVIII en tant que fenomen visual subjectiu i que entenc l’aparença de l'espectral com una veritat òptica. Al segle XIX aquest fenomen serà el punt de partida per desenvolupar epistemologies més àmplies **. La veritat empírica de la noció de persistència de la imatge com a explicació de la il·lusió de moviment junt amb la fotografia, van permetre concebre el que avui és el nostre cinema.

Així, el fenaquistoscopi ens introdueix dins el món de la complicitat i la creença del que tot és possible on els habitants dels passadissos del soterrani tenen aquesta aparença de veritat, malgrat que sabem que són part de l’artifici i el joc.

**Crary, Jonathan: Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX (Capítol IV). CENDEAC. Múrcia. 2008
 
Construcció i desenvolupament: Emilio Jofre Domènech
https://emiliojofredomenech.com/