Domus Aurea

amb Marga Ximenez

DOMUS AUREA. Paraules o veu no identificable. Inintel·ligible.
Perquè en el mateix dir desapareix allò que la funda, que la inicia, allò que la sostè: el mite inabastable.
DOMUS AUREA és el mite de la llar (el mite d’Hera) del recolliment, de l’amor en resistència, de la supervivència.
Una llar on els objectes signifiquen, on cada racò està carregat d’ acontexements.
El fulgor auri de la DOMUS no ens permet veure amb exactitud, hi ha al seu si, revelació, no sempre conciència.
La memòria de la DOMUS AUREA és allò que ens mantè enganxats a la vida amorosament, però en aquesta no sols hi ha acollida, en la seva deriva pot haber violència, violència que deixa marques físiques i per sobre de tot, emocionals.
DOMUS AUREA és el lloc on la femineitat serca el seu lloc i la seva posició en el món, on creix, constreix i crea. On navega traslladada per el seu propi cos, on fila el llenguatge d’allò decible amb allò indecible.
NOTA: al juliol de l’any 64 d.C. Nerón incendia Roma. Inmediatament després fa construir DOMUS AUREA, una villa de més de 80 hectàrees presidida per una imatge que el representa de más de 30 metres d’ alçada. Nerón mai va puder viure el seu desig, tot just acabada la mansió, emmalalteix.
La DOMUS a penes el sobreviu, pocs mesos després de la seva mort, és destruída en part i enterrada per a construir damunt d’ella les Termas de Trajano.
La DOMUS no era per a ell. Ni ni tan sols un somni.

Exposat en:

TPK. Tecla Sala 2007 Barcelona

Centre d’art Côte- des- Neiges- 2008 Montreal. Canadà

Nota premsa
Ampliar text per Lola Donaire