OBRES

Panòptic_frontera 601

Fotografies: Pep Herrero i Núria d’Asprer
 
[el dispositiu]
 
Si tornem a Foucault però també Agamben, el dispositiu que fa funcionar la maquinària de la societat disciplinària com el de violència institucional, és un conjunt de construccions arquitectòniques, a la vegada que lleis i normatives, enunciats filosòfics que son filtrats a través de la educació, els mitjans...i que incloc lo dit i lo no-dit.
 
En Panòptic_frontera 601, he volgut crear un cos a cos amb el visitant, però on l’altre cos és absent, ens trobarem en un espai buit, on no sabrem ben bé perquè som aquí.
 
L’altre, l’invisible...es referencia per petites mostres visuals, textuals, les seves veus a les fronteres, les seves respiracions, el seu cor que bateja.
 
Els visitants  tindran l’experiència que vulguin tenir, segons el temps que decideixin romandre dins l’espai buit i dins el propi panòptic...
 
[continguts]
 
DOS BLOCS:
 
1-[acotacions]
 
En una conversa, dos adolescents subsaharians narraven la seva difícil i traumàtica travessia en pastera des del continent africà fins a les costes espanyoles. Un d’ells feia un relat descriptiu i fluid; l’altre, afegia a la narració
acotacions que donaven un plus de realitat i cruesa. aquestes acotacions són les que serveixen de contrast al silenci de les imatges i al soroll de les fronteres.
 
2- [la caseta dels alemanys]
 
Dins el projecte La caseta dels alemanys (el búnquer de la Gestapo instal·lat a principis de la Guerra Mundial a Portbou) és el punt de partida para referir la violència classista, racista i excloent de les fronteres.
 
Aquest búnquer es troba en la frontera 601 entre Espanya i França. Frontera viscuda, frontera que encara avui manté el silenci de la violència.
 
Aquest panòptic “natural” concentra la seva eficàcia en l'articulació de l'eix veure sense ser-vist (fonamental en tot sistema de vigilància). 
 
Però tot això es transgredeix en aquestes imatges artificials, construïdes amb una certa lògica de superposicions i amb voluntat de discontinuïtat.
 
Un paisatge natural, bucòlic, innocent? En absolut, és un paisatge que, fins i tot pot incloure la presència dels que no es creuen còmplices, però tal vegada ho són...
 
La revista TIME OUT diu: “el paisatge és al·lucinant i les històries de nazis tenen molta tirada, així que un selfie ens farà quedar com autèntics culturetes...i si fa tramuntana, el dramatisme de la fotografia està assegurat”...
 
 
[final]

No obstant això la complexitat del dispositiu posseeix en si mateix mecanismes d'exclusió. No tothom pot formar part d'aquest joc/xarxa de saber/poder en el qual la nostra societat està immersa. Comunitats senceres en extinció, milers de cossos exclosos de la sola possibilitat de sobreviure són invisibilizats i desapareguts...per la qual cosa Agamben ens diu que el veritable arcà, el veritable misteri, no és l'Estat, sinó el govern. No és el legislador i la Llei, és la policia i l'estat d'excepció.

Així, d'aquesta manera podrem entendre també perquè el dispositiu en l'Estat d'Excepció no és sol un mecanisme de subjectivació, sinó també de donis-subjectivació del subjecte, la seva absoluta negació.
 
Finalment podríem dir que l'enorme sofisticació de la societat panòptic-cibernètica a dau passo al “simple” blindatge fronterer. Res de metàfores, sol murs de contenció i mort.
 
Exposat a
La Virreina Centre de la Imatge. Barcelona. 2109
http://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca/exposicions/panoptic-frontera-601-nora-ancarola/382