OBRES

Artistes i exposició

 
Ens agradava molt la idea benjaminiana d’una història generada per la interrelació de moltes històries, d’un passat que constitueix un poder que no s'esgota, que ens crida contínuament i que pot ser reinterpretat des de l’ara. M’agradaria dir també, que ens va sorprendre que tots i totes les artistes a les quals ens vam dirigir i a les quals els hi proposàvem el nostre punt de partida, es van sentir absolutament identificats, fins i tot, en algun cas, van replantejar l’obra per aconseguir un millor encaix.
 
Si bé no parlaria d’obres que tenen línies en comú, sí vam buscar que dialoguéssin entre sí. En alguns casos complementant-se, en altres generant un contrapunt formal i conceptual. El que sí podríem dir que el que les enllaça són relats els propis relats que posen l’accent en allò humà, no hi ha èpica, no hi ha grans respostes, més aviat obren preguntes. Com sostenim el dol que ens ha provocat tantes pèrdues, tant de dolor? Com continuem vivint amb el llast del franquisme? Quines eines tenim per reparar i transformar el futur?
 
Semblava important també la inclusió d’artistes nascuts als anys 40 els quals tenen en el seu recorregut artístic la dictadura com un dels seus eixos temàtics. No eren pocs, però tant Francesc Torres com a Concha Jerez ens hi semblava un bon contrapunt en tant que postura i visualitat davant al tema. Vam escollir obres seves dels anys 90, malgrat que la Concha Jerez per la seva manera de treballar, va realitzar una extensió site específic, per adaptar la seva obra a l’espai i al context de l’exposició, la qual cosa la vam entendre com un obsequi amorós de part de l’artista.
 
També teníem la voluntat de posar en el centre les qüestions relacionades amb el control de la dona, la repressió sexual i el maltractament psicològic de tota la societat dissident. Per aquesta qüestió vam escollir un espai (la Sala Castellví) on la confluència del pensament llibertari, abans del cop d’estat de Francisco Franco, les lluites de les dones des dels primers anys dels segle passat, el mon canalla que viu al marge en la més absoluta precarietat però mantenint la dignitat i el desenvolupament de la psiquiatria revolucionària a l’exili.
 
Per això l’obra de Dora García assenyalant a Alexandra Kollontai en 50 anys d’història com a model del pensament progressista dels anys 20 i 30 a Espanya i la seva recuperació pel moviment feminista dels anys 70. L’obra de Lola Lasurt ens remet a una coreografia –de les moltes que es van realitzar a l’època– de Marta Graham en homenatge a les lluites republicanes i que ens demostra el ressò internacional que tenia el cop d’estat d’Espanya. El treball de Carles Guerra, filant prim la psiquiatria de Francesc Tosquelles a través de restes de documents i documentals els quals una vegada més ens fa pensar en el que podria haver estat la investigació psiquiàtrica en un país que encara pateix de les mancances d’una medicina psiquiàtrica i psicològica que només coneix la híper medicació com a tractament per les emocions i els traumes. Hem escollit també les obres expandides d’Antoni Hervás que ens ensenyen les estratègies de supervivència a la misogínia y la homofòbia en aquell passat que encara malauradament perviu. Quatre artistes de dos generacions ben diferents. Quatre mirades que s’entrecreuen.
 
I quan parlem de repressió, de seguida ens trobem amb la repressió de les llengües, l’obsessió per anular les identitats, les diferències. Aquí trobarem la única obra feta  a l’estat espanyol abans de la mort del dictador a l’any 1972, de Guillem Viladot. La seva denúncia contra la repressió de la llengua, que fins i tot, encara és vigent.
 
També, una obra que va aparèixer en el meu primeríssim imaginari per l’exposició i que és, un projecte central en tant que treball d’exploració històrica davant la realitat viscuda dels supervivents és el magnífic treball de Jaume Serra Torelló i Joan Antón Serra. Dos amics que van estar més de 15 anys trepitjant terres del Levante i Aragó, seguint rutes i accions dels maquis amb un resultat més que fotogràfic, amb unes imatges i textos necessaris per comprendre realment les contradiccions de la història. Aprofito aquest espai per rendir homenatge a Jaume Serra Torelló, que no ha pogut arribar a aquest moment de visibilització del seu treball aquí, i junt a aquest homenatge faig una crida per posar un focus d’atenció en la gent que, com ell i el seu company treballen en silenci amb la única voluntat d’entendre la història que ens constitueix com a persones.
 
Aquesta obra dels Serra filava el relat a partir del treball del Francesc Torres sobre els maquis junt també amb l’obra de Marco Noris, un artista que transita la història amb els seus itineraris, demostrant-nos que es pot pensar amb els peus retrobant les paraules dels que van deixar petjada i que ens recorda que la toponímia va ser un lloc de resistència lingüística durant la dictadura, especialment promoguda des del Centre Excursionista de Catalunya.
 
I si parlem del silenci dels desapareguts, l’obra de Maria Amparo Gomar Vidal ens sacseja amb força amb la paraula dels familiars dels afusellats en Paterna. Una obra generosa tant per la seva part, com per la part de les famílies (aprofito aquest espai per tornar a agrir-les!) que ens han permet mostrar els més atessorats records, els objectes extrets de les foses i que pertanyien als seus estimats. Aquí no puc deixar de fer una pregunta: qui els ajudarà, qui ens ajudarà a gestionar aquest dol?
 
I quan pensem en gestionar aquests dols i dolors, oblidem altres absències, com ara els científics exiliats i represaliats, buidant d’investigació els laboratoris que havien quedat sense recursos o les dels homes i dones que van viure en els extraradis de les grans ciutats europees com a mà d’obra barata en una Europa indiferent, deixant als seus fills en aquesta Espanya que els deixava en una verdadera deriva emocional. Què sabem dels presoners que feien treballs forçats? Els quals moltes vegades van tornar a casa, si tornaven, submergits en el més profund silenci. Ciutats senceres construïdes amb la suor i la sang de la ignomínia. Empreses que es van enriquir amb aquesta sang i que encara són actives, tant actives... a l’IBEX 35. Maria Ruido i la seva Memòria interior, Ana Teresa Ortega, Domènec i Alán Carrasco, ens recorden aquests fets sense embuts, enunciant les preguntes que ens hem de fer, des de la memòria més íntima, fins la irònica carta que sabem que no tindrà cap resposta.
 
Malgrat no teníem la intenció de ser exhaustives, no podíem deixar a banda temes d'especial actualitat com són la irresponsabilitat de l'Estat espanyol en els processos decolonials del franquisme i les seves actuals derives, tant a Guinea Equatorial com al Sàhara occidental. Ens ha costat molt (de fet  creiem que aquesta dificultat ha d’estar sobre la taula de debat) trobar i exposar obres d‘artistes guineans amb contingut de crítica colonial. Filiberto Obama Nsué i Ndong Obama, són dos d’ells. Esperem obrir la bretxa per visibilitzar aquest drama de connivències entre brutals dictadors.
 
Finalment, dues obres ens retrotraen encara més al present. Meridiano Madrid, sueños y mentiras de l’artista Pep Agut, enfila el passat colonial imperialista espanyol amb un present ple d’injustícies senyalades també en les dates de l’empresonament dels Jordis. Un munt de tubercles (els “franquitos”) ens remeten al personatge ridícul i no per això menys criminal, de Sueños y mentiras de Franco de Picasso. Teníem clar que aquesta obra havia d’anar a les ruïnes, creant un fil conductor entre el passat i el present d’aquest país. Estem molt satisfetes d’aquesta decisió.
 
L'altra obra que trobarem abans d’entrar a l’espai la selecció bibliogràfica, són dues peces de Marcelo Expósito.  Les dues ens formulen preguntes: com és possible que la dictadura s’hagi mantingut en el poder? Amb quines estratègies? I finalment, portem més de 40 anys amb una constitució fallida, i per tant obsoleta... continuarem acceptant-la?
 
Obres i participants en arxiu audiovisual

Entrevista curadores
https://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/noticia/lart-no-sacomoda-mes-aviat-al-contrari-habita-lescletxa/
 
Pròleg relat audiovisual
https://www.youtube.com/watch?v=hnVx-gcIt7A&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=2
 

Pep Agut
Meridiano de Madrid: sueño y mentira de Franco, 2021
https://www.youtube.com/watch?v=IYVnAyimeKc&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=11
 
Alán Carrasco
Geschichtsaufarbeitung, 2014
https://www.youtube.com/watch?v=80eNmHf5MtA&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=20
 
Domènec
L’estadi, el pavelló i el palau, 2018
Arquitectura española 1939-1975: Belchite Nuevo i Vilanova de la Barca, 2014-2018
 
Marcelo Expósito
Los cuadernos de guerra o ligeramente descontextualizados, 1994/2021
Constitución Española de 1978 desnudada por sus solteros, 2022
Constitución Española de 1978 recombinada, 2022
Constitución Española de 1978 reescrita mediante el método cut-up a la manera de Pierre Menard, 2022
https://www.youtube.com/watch?v=RHqOEVqqVgg&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=5
 
Dora García
La bolchevique enamorada, 2021
Revolución cumple tu promesa, 2021
https://www.youtube.com/watch?v=MhNPDkXJ93o&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=3
 
 
Maria Amparo Gomar Vidal
Objetos (Des)aparecidos, 2020
https://www.youtube.com/watch?v=w3geKhdzmY4&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=6
 
Carles Guerra
Fragments anotats dels Films Tosquelles. Suite en noir et blanc i suite en couleur, 1953-2022
La nostra sardana, remuntada, 2022
Una novel·la familiar / Un error d’atribució, 2022
https://www.youtube.com/watch?v=BIjnleMyUYs&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=14
 
Antoni Hervàs
La loba Agon, 2016
Copacabana I, II , 2016
https://www.youtube.com/watch?v=3OkeG5Z7S24&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=15
 
Concha Jerez
La fosca del mirall, 1997
Memoria oral silenciada, 2020
Textos autocensurados 1 y 2, 2022
https://www.youtube.com/watch?v=9RGNO2gPvIY&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=12
 
 
Lola Lasurt Bachs
Ensayo para Deep Song, 2020-2022
https://www.youtube.com/watch?v=YoQwdvz8FFs&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=16
 
Marco Noris
A la Frontera – 300 km, 25 dies, 198 mugues, 212 obres, 2017
Topònims de Frontera, 2022 9
https://www.youtube.com/watch?v=habK4ZIh4rA&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=13
 
Ndong Obama
Ngoan Ntangan, 1994
 
Filiberto Obama Nsué
La guagua, 1985
Cargando agua para el baño del governador, 1986
La canción de la diarrea, 1989
 
Ana Teresa Ortega
Lugares del saber y exilio científico, 2008-2018
 
María Ruido
La memoria interior, 2002
ElectroClass, 2011
https://www.youtube.com/watch?v=dEu--bUsJzY&list=PLmg70TK2CzGvP9ADyfkZ6BkR2z1oErB3G&index=23
 
Jaume Serra Torelló i Joan Anton Serra Ollé
Maquis 1940-1952, Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, 2004-2014
 
Francesc Torres
Amnèsia-Memòria, 1991
 
Guillem Viladot
Selecció d’obres del llibre Cantates, fugues i colls de la baralla (1972), 2022