Publicació

lamevaripollet

pdf de la publicació

Editora Amanda Cuesta (La caníbal)
Disseny i maquetació Roger Adam

Transitar pels carrers amb la consciència del cos, des de les fragilitats assenyalades per les barreres urbanístiques,
és una realitat que, en algunes ciutats es fa inevitable. Ripollet, una petita ciutat a 10km de Barcelona, és una d’elles.
 
Entrar a Ripollet pel pont passarel·la és comprovar que la falta d’accessibilitat no es una abstracció,
sinó la clara evidència de la falta d’atenció a la ciutadania de a peu.
 
L’urbanisme no és neutre, cada intervenció en un posicionament polític o més aviat ideològic.
Volem millorar la vida de la gent, però què prioritzem?
Me proposo contar-vos que el joc polític és el nostre joc,
per entendre cada acció que s’ha fet o que s’ha deixat de fer.
Vull sumar-me al somni acompanyant les reivindicacions ciutadanes,
els desitjos, els anhels, fins i tot els més contradictoris.
 
Sí, aquest projecte tracta d’un somni però a la vegada que d’un malson
dels habitants de Ripollet. Dins el somni, la gent del poble acciona, reflexiona,
reclama, es manifesta. Al malson, cada reclam no atès és una ferida, un trencament,
un desencís, una frustració.

Durant més d’un any vaig estar acompanyant en el treball que molta gent estava
desenvolupant des del coneixement i l’articulació dels agents existents a la ciutat,
fent un rigorós treball que, des de fa dècades, els permet pensar la ciutat i reflexionar
sobre el perquè tants joves marxen de la ciutat i no tornen, malgrat aquest fort sentit
de pertinença que transforma l’amor pel lloc en un allunyament físic i emocional
sense retorn.