La força del Display. Arxiu Gae
Vídeoinstal·lació 8 canals


Imaginem que ens equivoquem d’escala i entrem al MNAC pel soterrani. Un dispositiu de seguretat i una extremada foscor ens indiquen que ens hem equivocat de porta. Malgrat això, continuem el camí i descobrim que els llocs visibles del MNAC tenen un espai quasi simètric a sota, travessat per interminables passadissos que contenen el cor i els pulmons que permeten respirar a cadascuna de les obres de la col·lecció. Òrgans vitals que bateguen 24 hores al dia i 365 dies a l’any.

Aquest soterrani no és merament un contenidor, sinó que és un espai canviant que difereix molt segons el recorregut i les intencions de la nostra visita. Podríem parlar d’un nou museu imaginat dins del mateix Museu. En aquest recorregut imaginari, un jove apareix d’un espai fosc i, de cop, ens adonem que som a les entranyes de la Sala Oval del Museu. El jove, una mena d’equilibrista saltimbanqui, ens acompanya per demostrar-nos que tot plegat és una escenografia, o que, més aviat, podria ser-ho.
 

Però comencem pel principi...